PROGRAMA ELEMENTAL: ESTRELLES DOBLES VISUALS
Observatori Astronòmic del Garraf


1. Introducció

Observar un conjunt d'estrelles dobles en una regió específica del cel, sol ser una forma habitual d’introduir-se en aquest tipus d’observacions. Molts llibres estan fets sota aquest punt de vista, el més actual és Double Stars for small telescopes, de Sissy Haas (2006) que conté 2.101 sistemes. A diferència d’altres autors, no descarta dobles molt tancades o d’alta dificultat si tenen interès, com són Procyon o Sirius...La diversitat de característiques y paràmetres de les estrelles dobles fa que aquest tipus de programes d’observació siguin de gran utilitat per a conèixer la capacitat del nostre instrument, al mateix temps que gaudim de veritables espectacles celestes de forma sistemàtica. Aquí no mesurem, ens acontentarem amb pendre notes sobre la resolució, magnituds i colors, aspectes visuals i d’altres impresions que creiem dignes de ser anotades.

 

Gamma Leo. 20070310. X.Miret T-150mm
ToU Cam II
Alfa Gem. 20070310. X.Miret T-150mm
ToU Cam II

 

2. Mètode d'observació

2.1 Preparació

Seleccionem primerament la regió celeste més favorable des del nostre emplaçament. En aquest cas, una estació urbana sense excessiva contaminació lumínica i una raonable porció de cel obert, sense edificis alts. Per exemple, al mes d'abril hem escollit les constel•lacions de Leo-Leo Minor.

L'instrument, un refractor de 150mm F/8 sobre ecuatorial Polarex Unitron, amb cercles graduats (nonius: 1m d'AR i 5' de DEC) ens permetrà la recerca per coordinades, sens dubte el métode més ràpid en absència dels actuals sistemes GoTo. Si no disposem d'una cosa ni l’altre haurem d'acudir a les cartes tipus Sky Atlas 2.000, Uranometria 2.000 o similar. Buscador de 7x50mm en substitució dels habituals 8x20mm. Un joc de 4 oculars: 24mm (50x), 12,5mm (96x), 6,5mm (184x) i 5mm (240x) i una Barlow x2 ens donarà la gama adient de potències.

El llistat Leo conté 38 sistemes, LMi només 6, en total 44 estrelles dobles i múltiples. L'interval d'AR va de 09h24m a 11h52m i de +26º a -03º de DEC per a Leo, i de 09h30m a 10h45m i de +29º a +38º respectivament per a LMi.. Iniciem la primera sessió de treball buscant l'estrella de referència, convé sempre que sigui inequívoca. En aquest cas, Alfa Leo (Regulus). Anotem al nostre diari de camp, l’entrada corresponent:

Alfa Leo. 10h08 +11º58'

Seguidament apuntem amb el buscador de gran camp l'estrella escollida y col•loquem un ocular d'alta potència al instrument principal. Corregim si cal el paral•lelisme, de forma que l'estrella estigui exactament al centre del camp d’ambdós instruments. Ara ja podem tornar a posar un ocular de baixa potència i gran camp. En aquest cas, el R-150mm F/8 està en instal•lació fixa i no cal centrar l'equatorial en cada sessió. Si no fos així caldria fer-ho abans de res, si volem obtenir un bon rendiment en la recerca per coordinades.

Afluixem els presoners del cercle de DEC i amb el màxim de precisió posem el valor donar per la DEC: +11º58'. Si l'equatorial està ben orientada aquest ja l’haurem de tocar en tota la sessió, inclús ni en setmanes. Sempre però, és aconsellable revisar-lo per si s'ha mogut. Seguidament, afluixem els presoners del cercle d'AR i posem les coordinades corresponents: 10h08m amb el màxim de precisió. Si no utilitzem motors (en podem prescindir per aquest tipus de programa elemental), l'estrella es desplaça tants minuts d'AR com temps tardem a centrar-la. Per això, hem de tornar a assegurar-nos de que l'estrella és al centre del camp, i aleshores tornem a posar el valor d'AR.

2.2 Recerca de les estrelles per coordinades

Iniciem anotant data i hora, condicions de seeing. Anotem seguidament al diari l'estrella a cercar. Com Alfa Leo ocupa una posició intermèdia, començo en sentit decreixent i així completarem des del principi el llistat..

STF 1399 09h57m +19º46'

El pas d'una estrella a l'altre sol ser d'un minut de temps, de vegades dos, com a molt, per tant , a l’ocular de 24mm (50x) no es veurà afectat pel moviment diurn , ni estarà gaire lluny del centre del camp. Si l'estrella es veu simple assegurem-nos que la magnitud correspon a la catalogada. Moltes de les dobles incloses en el llibre de Haas ja són resolubles amb baixa potència. Amb el R-150mm F/8, les dobles brillants i de similar magnitud a 4" ja es veuen separades a 50x. Si no, posem l'ocular de 6,5mm, que a bon segur ens mostrarà la secundària. Si la nit és bona, augmentem fins el màxim. Potències entre 200x - 300x em permeten analitzar detalladament el disc d'Airy, mostrant resolucions en "oliva" o "bastonet" properes als 0"5 - 0"6. Cal dir que l'imatge de difracció d'aquest refractor es pràcticament perfecte.

 

Idealització del grau de resolució màxim en dobles visuals. El gràfic mostra fins el 0"67, però pot arribar-se a 0"50 tal com han demostrat les observacions de Gamma And BC o Beta Del AB (vegeu resultats).Preparada per X.Miret per a una obertura de 150mm.

 

2.3 Observació

Un cop tenim la doble resolta passem a l'observació. Grau de resolució, magnituds o diferència de magnituds, coloració dels components i aspectes visuals són el tipus de notes del programa elemental. Donar orientacions sobre la proximitat d'estrelles brillants o de referència (per exemple: la doble és l'oriental d'una parella de 7ª E-W), o d'altres dobles en el camp. Jo recomano no barregar programes de mesura i elementals, perquè els primers són més lents, i les estrelles llistades per constel•lacions no responen a criteris físics o orbitals. En els programes tipus elemental, el que interessa es gaudir de les dobles i adquirir experiència en la resolució de parelles diverses, conèixer l'instrument i la capacitat del propi observador, en base a l'observació del major nombre possible de casos.

L'observació d'una doble pot durar uns cinc minuts. Per tant, per anar a cercar la propera de la llista, tindrem que resituar els valors del cercle d'AR a menys que la diferència en AR sigui inferior als 2m. Pot ser útil modificar l'ordre de les estrelles llistades, agrupant-les també per proximitat en DEC. Els salts de 15º o 20º solen donar alguns errors, desplaçant l'estrella cercada del centre del camp. Això dependrà sempre de l’exactitud d’orientació de la muntura equatorial.

Un cop adquirida la pràctica, podrem saltar fàcilment d'estrella en estrella. Una sessió d’observacions d’aquest tipus pot incloure entre 10 i 15 sistemes. Quan el cansament aparegui, es recomanable deixar-ho. La visibilitat de les dobles no es veu afectada per la Lluna, i per tant no necessitem que les nits siguin fosques. És evident que les parelles de 9ª-10ª seràn més difícils. De fet, Haas inclou només estrelles que la primàra sigui més brillant que la 8ª mag. La Taula de resultats permet anar coneixent l'estat del programa.

Tòfol Tobal. Actualització: setembre 2008.


RESULTATS PROGRAMA ELEMENTAL

nº / Resum
Regió celeste / constel·lació
Sistemes
observats
Obs / Instrument
Perídode d'observació
1
44
TOB / R-150mm
22, 23, 24 d'abril i 8 de maig 2007
2
10
TOB / R-150mm
6 i 7 de maig 2007
3
13
XMI / R-150mm
29 de juliol 2007
4
9
XMI / R-150mm
13 de març 2007
5
16
TOB/ R-150mm
1 de maig 2008
6
11
XMI / R-150mm
19 de juny 2008
7
7
XMI, TOB / R-150mm
28 d'agost 2008
8
30
TOB/HERNÁNDEZ
Mk-90mm
26 de decembre 2009 al
4 de gener 2010
TOTAL
8 constel·lacions
140 sistemes
3 observadors
14 nits



actualització: octubre 2011