1.Introducció

De totes les obres dedicades a l’observació astronòmica, n’hi ha unes poques que pel seu contingut i presentació, solen superar l’envelliment del temps. No és fàcil que en un tema a on els descobriments es succeeixen amb celeritat, s’arribi a traspassar el quart de segle conservant pràcticament tota la seva utilitat. Un bon exemple és A field guide to the stars and planets de Donal Horward Menzel (1901-1976), director del Harvard College Observatory. Fou publicada originalment dins la col•lecció The Peterson Field Guide Series de l’editorial Hougthon Mifflin Company, de Boston al 1964.

En la part cartogràfica, mapes celestes i altres il•lustracions va col•laborar Ching Sung Yü, professor d’astronomia del Hood College, i les constel•lacions foren dibuixades segons traçat original de H.Rey, tal com van ser publicades en The Stars: A new Way to See Them.

La primera edició en castellà fou publicada per l’editorial OMEGA S.A. de Barcelona a l’any 1974, traducció de Lluís Jordà i revisada per Pere Mateu Sancho, director de la secció d’Astronomia i Astronàutica de l’Institut d’estudis Nordamericans. El títol complet -amb cert regust clàssic- de l’edició espanyola fou el següent:

La guia es reedità successivament per l’editorial OMEGA S.A. fins al 1982. La successora directe és l’actual guia Menzel-Pasachoff editada al 1983 que tot i el nom, te una concepció i continguts radicalment diferents.

Del variat contingut d’aquesta obra ens ocuparem aquí de la selecció que Donal H.Menzel fa de les estrelles dobles visuals assequibles als instruments d’afeccionat. Aquesta tria entre els milers de dobles catalogades a mitjans del segle XX fou assessorada per George A. van Biesbroeck, un del més importants observadors de dobles de totes les èpoques (1880-1974) que totalitzà més de 35.000 mesures. Les dades estan basades en dos grans catàlegs: per a estrelles entre les declinacions +90º a -30º són extretes del New General Catalogue of Double Stars (1932) de Robert G.Aitken (1864-1951). Per a declinacions entre -90º i -30º del Southern Double Stars Catalogue (1927) de R.T.A.Innes i els seus col•laboradors. Aquestes dues obres serien els puntals del futur Index Double Stars o IDS 1961.0 (Lick Observatory), predecessor de l’actual WDS (USNO).

La designació dels sistemes dobles i múltiples dins les reproduccions de les Cartes de l’Atles Fotogràfic del Cel que inclou la guia, va suposar alguns problemes per l’autor, degut a les diferents denominacions existents. Per a les dobles incloses en el catàleg d’Aitken, dóna el número ADS en la major part dels casos. Quan l’estrella és brillant, els comentaris a peu de l’Atles donen el nom comú o designació Bayer/Flamsteed. D.H.Menzel aconsella buscar a les taules 10 (+90º a -30º) i 11 (-90º a -30º) les dades específiques en funció de les coordinades equatorials (1950.0) i/o a l’inrevés. Així doncs, una ADS 1477 és també Alfa Ursa Minoris (o Polaris), una ADS 6175 és Alfa Geminorum (o Castor) ...etc. A l’hemisferi sud, per sota de la declinació -30º no existia una numeració equivalent a l’ADS, i per tant es veu obligat a utilitzar el número arbitrari “b”. A la Taula 11 (teòricament per estrelles més australs que la declinació -30º), hi figuren no obstant 12 sistemes al nord d’aquest límit, 9 d’aquestes, tot i tenir numeració ADS segueixen portant l’arbitrari número “ b”.

2. Les dades

S’inclouen 146 estrelles dobles y múltiples a la Taula 10 i 54 a la Taula 11, que fan un total de 200 sistemes. Com algunes són realment múltiples la Taula 10 conté de fet 157 entrades y la Taula 11, 58, que fa un total de 215 entrades. Els comentaris dins l’Atles fotogràfic inclouen també a Alfa CMa (Sirius), Alfa Aur (Capella), Beta Leo (Denébola), y Kappa Boo, no incloses en les taules. Les he incorporat i els totals donats inclouen aquestes estrelles com si haguessin estat llistades. El caràcter interferomètric de Capella surt fora de les possibilitats reals de l’observació per afeccionats encara avui, però es tractava d’un sistema cèlebre perquè havia estat conegut ja com binaria espectroscòpica. Avui dia es sap que amb els grans instruments de l’època s’havien obtingut resolucions parcials (separació angular de l'ordre de 0”05), mostrant variacions en l’evolució ràpida de l’AP.

El llistat Menzel-Biesbroeck ens aporta un conjunt de gran interès observacional. Es tracta en general d’estrelles brillants, sent la major part sistemes físics, en molts casos d’òrbita calculada. El percentatge d’estrelles amplies es reduït, tant sols incorpora alguns exemples espectaculars. Això reflecteix la influència d’en Biesbroeck, ja que aquest observador menyspreava la mesura de les dobles més separades per cercar les més tancades en la recerca de moviments orbitals. Les Taules 10 i 11 són un bon llistat per a una obertura de 150mm -200mm capaç d’assolir les resolucions límits.

Abans de concloure val la pena dedicar unes paraules a les Cartes de l’Atles Fotogràfic del Cel. Són un conjunt de 54 cartes dobles, en positiu i negatiu, còpies de les plaques de l’arxiu del Harvard College. La Taula 17 dona la identificació de cada placa, número d’arxiu, data, temps d’exposició i coordinades del centre. Aquestes dades són pròpies d’una concepció molt professional de l’observació astronòmica, i també reflex de la qualitat i profunditat conceptual de l’autor. Com a fet curiós podeu mirar la Carta nº42, regió de Libra-Scorpius. A Libra hi trobareu un astre brillant prop de Kappa Lib que no es correspon a cap estrella. Si cerqueu a la Taula 17 veureu que es una fotografia presa el 18 d’agost de 1952. Cerqueu les efemèrides planetàries per aquesta data i descobrireu que Saturn es trobava justament en la mateixa posició. No hi ha cap més exemple de planeta dins l’Atles. Un altre curiositat és que la Carta nº6, regió centrada en Ursa Major apareix invertida en la còpia positiva (edició de 1974), corregida ja a l’edició de 1982.

La guia original es troba avui dia exhaurida a Espanya, podeu cercar-la a través de les llibreries de vell o adquirir-la via internet (http://www.abebooks.com) a on es troben les edicions originals i posteriors en anglès, per el cost simbòlic d’ 1$ (un dòlar més 11$ de transport). Per a una breu biografia i una detallada referència de la important obra científica de D.H.Menzel i G.A.van Biesbroeck podeu consultar:

http://oasis.harvard.edu:10080/oasis/deliver/deepLink?_collection=oasis&uniqueId=hua17001

http://en.wikipedia.org/wiki/George_Van_Biesbroeck

3.Epíleg

Cap selecció d’estrelles dobles visuals pot ser completa ni a gust de tothom. Probablement són les dobles catalogades per W.Struve (1793-1864) a l’hemisferi nord, i per James Dunlop (1793-1848) i John Herschel (1792-1871) a l’hemisferi sud, les que formen el més complet conjunt assequible als observadors. Una obra recentment publicada als EEUU, Double Stars for small telescopes, de Sissy Haas (Sky Publishing Co. Cambridge, Massachussetts. 2006.) conté 2.101 estrelles dobles y múltiples ordenades per constel•lacions amb abundància de comentaris sobre l’aspecte visual del sistema. Obra ben concebuda a mode de catàleg és ideal per recórrer el cel en busca de les més boniques i atractives parelles estel•lars. Per a aquells que viatgen a l’hemisferi sud disposaran també de llistats ordenats, evitant llargues seleccions a partir de fonts molt diverses. L’autora, gràcies a la col•laboració de diferents observadors australs, dóna les descripcions de les dobles més meridionals a partir d’observacions directes, fet poc habitual.

Per a aquells que no en tinguin prou, sempre podran cercar les seves preferències entre les més de 100.000 entrades que conté actualment el WDS 2006.5 (Washington Double Star Catalog .USNO.).

L’OAG mantindrà i actualitzarà el llistat Menzel-Biesbroeck com a orientació per a aquells que s’introdueixen a l’observació d’estrelles dobles visuals. Al mateix temps es recupera per als observadors d’estrelles dobles visuals un document de gran valor bibliogràfic i observacional gairebé oblidat.

4. Llistat Menzel-Biesbroeck 1964 (MB 1964)

(Accés a llistat MB-1964)